http://www.gxi.cat/09-11-16-el-parlament-rellanca-el-registre-de-catalans-a-fora-el-punt-avui
Més de 260.000 catalans viuen a l’estranger, segons dades de l’Idescat, però al registre voluntari de la Generalitat, creat el 2014, només n’hi ha inscrits 4.470. Aquest decalatge és el que es vol combatre amb el projecte de llei de la comunitat catalana a l’exterior, que avui arriba al Parlament i es tramita pel procediment d’urgència. Ciutadans i el PP hi han presentat esmenes a la totalitat.
La llei impulsarà el registre de catalans que viuen a fora per mitjà d’una campanya institucional. La millora d’aquesta eina ha de permetre coordinar més bé les relacions entre la diàspora catalana i les institucions del país, una vella reivindicació de la comunitat que viu a fora. Però va molt més enllà. La norma, que actualitza una llei que datava de 1996, esdevé una estructura d’estat per potenciar el paper de les comunitats catalanes en el desenvolupament de l’estratègia de projecció internacional i per incentivar la participació electoral.
A tall d’exemple, al consolat espanyol de l’Argentina hi ha registrats 23.000 catalans, dels quals aproximadament 2.000 acaben votant.
Segons fonts del govern, “les noves tecnologies i possibilitats de transport converteixen les comunitats en agents actius de diplomàcia pública i en destacats ambaixadors de Catalunya”. El president del Casal de Catalunya de Buenos Aires, Josep Puig Bóo, prefereix parlar de “col·laboradors”. “Molts no estem preparats per fer d’ambaixadors, però donem suport i fem un esforç per difondre el context català i motivar la gent a votar”, assegura.
En concret, Puig Bóo destaca la importància que les comunitats “puguin ser coordinades en la difusió de la situació de Catalunya”. “És més fàcil per a les 16 comunitats catalanes de l’Argentina arribar als mitjans de comunicació del país que la Generalitat”, argumenta.
Cap a la república
El govern observa la norma com “un pas més per demostrar la voluntat d’esdevenir una república”. El 2012, només el 6,7% dels residents a l’estranger van voler o van poder votar. En les passades eleccions al Parlament, amb caràcter plebiscitari, el percentatge va pujar fins al 7,5% (14.919 persones), però hi va haver un allau de queixes de milers de catalans que denunciaven traves per poder exercir el dret a vot.
Dels vots emesos a l’estranger pel 27-S, el 63,73% va engruixir opcions independentistes, una xifra considerablement superior a la que van registrar entre els vots emesos a Catalunya (47,74%).
Tanmateix, la intencionalitat de la llei sobrepassa la incentivació del sufragi. També ha de servir per coordinar el fet migratori català, de manera que s’acompanyi la mobilitat internacional dels catalans en el moment inicial de marxar, es mantingui el seu vincle amb Catalunya i, si s’escau, se’n faciliti el retorn voluntari.
“Per mi incentivar aquest registre és molt important perquè és una eina de coneixement per saber per què la gent se’n va, on se’n va i per quines motivacions. És una eina d’informació. Per intuïció és complicat fer les coses”, conclouPuig Bóo.
Actualment hi ha registrades 141 entitats de catalans a l’estranger. La primera va ser la de l’Havana el 1840, i poc després van venir el casal Montepio de Montserrat a l’Argentina (1851) i el Casal de Catalunya de Buenos Aires (1886).